A ningú se li escapa que l’agricultura valenciana està passant per un dels seus pitjors moments. Les principals amenaces del sector les concretem en:
– La concentració de la demanda a la qual s’enfronten les cooperatives hortofrutícules; les grans multinacional de l’aliment han format un gran oligopoli i marquen preus i demanda.
– La Política Agrària Comunitària (PAC) que no protegix l’agricultura mediterrània com sí que ho fa amb la continental.
– La competència de països tercers (fora de la UE) als quals se’ls permet vendre dins de la UE els seus productes com si foren productes comunitaris però sense sotmetre’ls als mateixos nivells d’exigència social i productiva ( jornals normals, seguretat social, drets dels treballadors …) ni sanitaris (ús de productes fitosanitaris).
– La desaparició del crèdit cooperatiu valencià que suposa que els nostres productors no puguen tenir accés a una font de finançament en condicions favorables.
Com es veu, són factors totalment aliens o estranys a les condicions naturals de la nostra agricultura: bon clima, aigua i sòl, bona tècnica, tradició i experiència … Per tant, SÓN FACTORS QUE DEPENEN EXCLUSIVAMENT DE LES MESURES POLÍTIQUES QUE S’HAGEN EMPRAT FINS ARA .
Enfront de tot això, cada dia hi ha més valencians que veiem necessari tractar la nostra agricultura amb el seu valor real: un bé estratègic, una activitat fonamental i un pilar per a altres activitats econòmiques.
Des de COMPROMÍS apuntem que cal, urgentment, un canvi en les persones que ens representen a les institucions on es prenen les decisions per tal de recuperar el valor de la nostra agricultura.
Condicions en tenim i gent emprenedora, com l’Enric Navarro, també. I amb la proposta de Compromís anem posant persones i polítiques a totes les institucions. ACÍ TENIU UN MOTIU BEN CONCRET PER VOTAR COMPROMÍS EL PROPER 25 DE MAIG.